Història



ORIGENS:

Segons diverses fonts, el primer assentament humà en aquesta zona va ser entre el 2100-1500ac, aproximadament, amb la troballa del poblat ibèric a la platja del Castell i amb el dolmen de Montagut.





Tot i això, els historiadors situen que els primers ciutadans van arribar el 1279 quan Pere II el Gran va comprar el castell de Sant Esteve. Pere II el Gran va desenvolupar una població anomenada “Port Reial de Palamós”. Aquesta construcció va ser degut a que la zona era excel·lent per a construir un port per refugiar els seus vaixells i alhora aprofitar-ho com a punt de comerç del mar Mediterrani.



COMENCEM A CONSTRUIR EL POBLE:

Amb el pas del temps, Palamós va construir la seva capella a Santa Maria (adjunta a la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà) amb la finalitat de tenir una parròquia pròpia. Aquesta capella es va construir en dues fases: la primera el 1934 i la segona a l'any 1521. Cinquanta anys després de la primera reparació es va convertir en comtat i va incloure les parròquies de Vila-romà, Sant Joan de Palamós, i Vall-Llobrega. El pimer comte va ser Galceràn de Requesens  que era un capità general de l’armada Espanyola.
Un esdeveniment molt important va ser l’atac del 7 d’octubre de 1543 de la flota turca manada per Barba-rossa (Khayr al -Din), la qual va bombardejar i cremar la vila.

Entre el s.XVII i XVIII, es va construir el moll primitiu. El 1726 es va reformar i  es va crear el dic del moll nou per protegir el moll vell.


Ja en el segle XVIII, concretament el 1817 es va començar a urbanitzar el barri de la platja. El carrer principal era el carrer de santa Maria del Mar (actualment President Francesc Macià).



ATACS AL POBLE:


Un altre setge important va ser el del Mariscal francès Noailles al 1694, que va tenir moltes baixes durant l'atac. Per aquest motiu va fer enderrocar totes les defenses de la vila: muralles, fosses... Per aquest motiu no hi ha restes importants d’aquestes construccions. Durant el segle XVIII, més concretament el 1887 es va construir una línia de tren que unia Palamós, Flaçà i Girona. D'aquesta manera es va millorar la comunicació entre els pobles veïns i amb la capital de la província.

Palamós es va veure destruit en un 30% degut als bombardejos durant la guerra Civil Espanyola (1936-1939).